Baetulo, la ciutat i les construccions

La ciutat a l’època romana

L’arribada dels romans a Baitolo ibera cap al s I aC va provocar que es fundés una ciutat nova: Bætulo. La terra era perfecte. Terreny amb una plana, camps de conreu, ubicació bona pel comerç davant el mar i al costat del riu Besòs, etc. Primerament es va construir una muralla que envoltava tota la ciutat amb la porta d’accés des de la via litoral (posteriorment via Augusta), i posteriorment es va buscar la ubicació dels edificis públics i el fòrum. Aquest edifici, situat al punt més alt, separava la ciutat alta de la baixa. Amb aquesta planificació arriben la resta de les illes o insulæ (habitatges, establiments, etc.). L’ordenació de la nova ciutat va ser en quadrícula de 7x9 amb dos carrers perpendiculars principals (cardus de muntanya a mar i el decumanus paral·lel a la via litoral) i carrers paral·lels secundaris, adaptant-se al terreny. La seva delimitació es podria dir que anava des del mig de l’autopista fins a Via Augusta per una banda, i des del carrer Quintana Alta fins allà on comença el Viver. La localització del fòrum es trobava on actualment hi ha l’església de Santa Maria.

La zona residencial es trobava a la zona alta de la ciutat amb dos habitatges per illa. A la zona baixa hi havia els edificis públics aprofitant la proximitat amb la via litoral, com ara el mercat i les termes, així com botigues. Al principi no tota la superfície de la ciutat estava edificada sinó que hi va haver zones buides sense construir, mentre que si que va créixer extramur aprofitant la proximitat de la via comercial. Ja cap al segle I dC la ciutat va arribar a la seva màxima ocupació.

Des de 1999 Baetulo es troba declarada com a Bé Cultural d’Interés Nacional.

Al segle I dC el territori que actualment ocupa Badalona no només hi havia la ciutat de Bætulo, sinó que existien diversos nuclis rurals al voltant de la ciutat. S’anomenaven villæ, i es situaven a peu de serralada aprofitant rieres i prop dels camins de comunicació, com ara son les zones de Canyet, Sistrells, Llefià entre d’altres.

Cap a finals de segle gran part de les famílies més benestants traslladen la seva residència a aquestes zones, aprofitant el gran espai per poder construir les noves edificacions. Fins aleshores les villæ servien com a magatzems, forns o petites residències agràries, creant-se a partir del trasllat d’aquestes famílies nous nuclis residencials. Neixen d’aquesta manera els primers barris de la ciutat.

Les construccions a l’època romana

Bætulo estava dividida en insulæ, i a la part alta de la ciutat era on predominaven dins edificis d’habitatges, que ja des d’aleshores existien  senyorials i més modestes. Cal dir que la casa romana a la nostra zona parteix de la tradició ibera amb una evolució a diferenciació d’espais com sales de menjar, zona d’hostes, cuina, menjador, habitacions, etc. Les cases comencen a decorar-se per l’interior amb murals i paviments de mosaic. La construcció evoluciona amb murs de mamposteria (pedres disposades per fer parets), encavallades de fusta per donar forma a les teulades, la perforació dels murs amb possibilitat d’entrada de llum natural a través de finestres i portes, i l’aparició de dos materials l’opus caementum (formigó romà) i un altre que ens acompanyarà fins els nostres dies: la ceràmica, amb la que es feien peces de maons i teules.

Les cases senyorials seguien la tipologia italiana de domus: un desenvolupament entorn un pati interior amb peristil (disposició de columnes que aguantaven la teulada de la casa). S’accedia a través d’un atrium amb impluvium (una teulada a mode d’embús que recollia l’aigua de pluja i una piscina inferior) i un vestibulum que portava a les diferents estances (dormitoris i triclinium –sala d’estar i menjador-). N’hi ha diversos exemples d’aquestes cases dins la ciutat, essent la més important la casa del carrer Lladó.

Pel que fa a les cases modestes, les habitacions de les cases que donaven a via pública s’aprofitaven com a botigues o tabernæ. Obrien finestres al carrer en blocs d’una planta baixa i en la majoria amb una planta pis a sobre. A Badalona es poden observar aquest tipus d’habitatge a les ruïnes de la plaça Font i Cussó.

La vil·la romana agrària estava constituïda per un grup d’edificis amb funcions de centre de treball i també de residència de casa senyorial amb els treballadors, servidors i esclaus. Aquests edificis estaven previstos d’un alt nivell de serveis (banys, gimnàs, etc.) amb jardins enmig de grans finques. Les vil·les urbanes de residència eren més semblant a les domus més luxoses, amb un desenvolupament lineal amb estances disposades al voltant de patis successius amb un hort final.

Arquitectònicament aquests edificis sofreixen una millora, amb formes hel·lenístiques (amb peristils, pèrgoles, columnes amb capitells), millors materials d’acabats i freqüentment amb torres tant defensives com obertes per poder observar els treballadors.

Dins la ciutat de Bætulo, aquells edificis que eren les residències d’aquestes famílies es divideixen i algunes d’elles canvien d’ús per passar a fer-se altres activitats com comerços i petites indústries com ara de ceràmica. D’aquesta manera la ciutat anirà poc a poc abandonant-se i adoptant una nova funció, la comercial enlloc de la residencial. En aquests mateixos moments, la ciutat rep la condició de municipi.

Dins el terme del municipi de Baetulo no només hi havia edificis d’habitatges. Un dels aspectes més característics de l’arquitectura romana era la seva capacitat de crear obres d’infraestructura i edificis públics.

La via Augusta, que passava per la ciutat, n’és un clar exemple. Es tractava del primer dels camins de colonització de la Hispània romana. En general les vies romanes no estaven pavimentades (tret d’algun punt especial o superfície no ferma), però si formades per gruixos de terra i grava. Per salvar desnivells o rius varen construir ponts (primer de fusta i posteriorment de pedra). De la mateixa manera portaven l’aigua de rius o subsòl amb aqüeductes, amb algun punt encara visible a la ciutat, i que una vegada es trobava dins, la xarxa d’abastament interior constava de cisternes i filtres, repartidors i canonades de ceràmica. També era obligatòria la disposició d’una xarxa de clavegueram per conduir les aigües residuals. Per últim, la darrera infraestructura vital per la ciutat era la seva muralla amb porta d’accés.

Un dels elements indispensables en les ciutats romanes era el temple que presidia el forum, gran plaça porticada on se situaven els principals edificis públics. En el cas de Baetulo, la ubicació del fòrum en un punt elevat (turó d’en Rosés) li atorgava un domini de la ciutat, dividint-la en dos.

Posteriorment el temple pagà va ser tancat i enderrocat o potser reconvertit en un altre edifici.

Una altra edificació pública situada a prop del fòrum era el teatre amb forma semicircular, construït amb pedra i que després va servir com a fonament d’habitatges. I per últim, el lloc públic més conegut i conservat a Badalona: les termes. Tractaven de resoldre el problema higiènic i d’esbarjo de la societat romana.