badalona prehistorica (Baitolo)

Arribats ja al segle XXI, i sense saber amb certesa el nostre futur, probablement seria millor que tots fessim una ullada a la nostra història i ens adonéssim d'allò que és important.

La ciutat a l’època ibèrica

Badalona al segle IV a C no era tal i com és ara, i ni tan sols el seu nucli es va trobar situat on actualment es troba el centre històric de la ciutat fins l’arribada dels romans. Dalt el turó d’en Boscà, entre les valls de Canyet i de Pomar, és on ens hem d’adreçar per trobar les restes de l’origen de la població badalonina.

Els avantpassats badalonins pertanyien a la tribu laietana (com els de Puig Castellar a Santa Coloma) i des del turó podien controlar la plana del Barcelonès fins el poblat de Montjuïch. La costa era una zona d’aiguamolls i a la desembocadura del Besòs les naus podien fondejar i comerciar, i a la plana es perllongaven camps agrícoles.

Primerament cap a principis del s. IV a C es va produir un assentament, i cap a la meitat de segle va començar a fer-se la muralla de pedra i l’entramat urbanístic. A la primera meitat del s III a C es va construir una torre rectangular de defensa i les escales d’accés entre carrers. A la segona meitat del s II AC comença l’abandonament del poblat, amb l’enderroc de la muralla sense la posterior reconstrucció i l’abandonament paulatinament dels habitatges. Va coexistir amb la Baetulo romana des de la seva fundació (de fet els ibers varen treballar en la construcció de la ciutat) i finalment va caure en desús cap al segle I a C. Tot civilment i sense baralles.

Es tractava d’un poblat emmurallat on els carrers i habitatges s’estenien pel pendent sobre terrasses, amb dues torres de defensa. Hi havia carrers longitudinals que connectaven les terrasses amb esglaons i d’altres transversals i ubicats a les terrasses construïdes.

A partir dels anys 30 del segle XX es comencen les excavacions arqueològiques fins als anys 60. Cap als anys 80 varen tornar amb accions preservatives. Actualment està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Es poden fer visites guiades des del museu de Badalona (www.museudebadalona.cat)

Les construccions a l’època ibèrica

Els poblats ibèrics com el de Badalona tenien una estructura que s’adaptava a la pendent del turó, cosa que definia la tipologia de construcció dels edificis. La majoria d’edificis situats al poblat ibèric (Baitolo) eren habitatges fets amb materials del voltant.

Segons els experts les cases eren d’una sola planta. Les parets estaven fetes amb sòcol de pedra (sense treballar gaire) que la dotava d’aïllament a la humitat i resistència a compressió per sostenir parets de més de 2m de tovot (fang pastat amb palla) material que aïllava tèrmicament. També s’aprofitava com a estructura la roca del turó on es feien rebaixats. El sostre a una vessant fet amb una solera de canyes o branques cobertes amb fang i palla, sobre bigues de fusta que es recolzen sobre les parets. Els terres acostumaven a ser de terra batuda o la pròpia roca excavada.

La durabilitat de les edificacions podien durar molt (encara resta dempeus un mur original de la torre fet amb pedra) tot i que necessitaven de manteniment, sobretot les cobertes i les parets de tova després d’èpoques de pluges.

Les dimensions dels habitatges solien ser entre uns 25-30 m², sempre depenent la seva amplada de la longitud de les bigues de fusta (3,5-4,5m). Acostumaven a tenir una habitació, tot i que podien tenir una o dues més (sempre magatzems). En aquesta peça diàfana es trobava la llar de foc i la sitja per moldre el gra, i al fons es deixaven les àmfores i gerres. Hem de saber que no hi feien vida dins, sinó al camp i mar, cosa que no necessita d’un gran espai ni múltiples estances per cada ús.

En definitiva, els avant-passats badalonins no tenien les necessitats ni les tècniques actuals. El seu habitatge era simple, amb materials pobres i de petites dimensions, tot el necessari per poder dormir, cuinar i emmagatzemar el menjar.